200 aniversari del naixement de

José Zorrilla

(1817-1893)

­Versió radioteatre en viu – Espectacle en castellà

Amb les veus de

Ramon Canals

Carles Di Blasi

Domènec Farell

Xavi Fernández

Glòria González

Pau López

Eva Lluch

Albert Trifol

i

Miguel Ángel Jenner

com a José Zorrilla

Disseny de So Francesc Cutillas

Dramatúrgia Gerard Vàzquez

Direcció Ramon Hernàndez                    

 

                       ZORRILLA 200 ANYS

(1817-2017)

 

José Zorrilla y Moral

(Valladolid1817Madrid1893)

Esmunyedís, fingidor, seductor, manyefla, gorrer i bohemi. Supervivent en un ambient polític i familiar hostil a les seves apetències vitals. Ingenu, generós, sense ànim de lucre ni afanys materials.

“Més que la seva obra, la seva vida va ser la d’un romàntic de llibre, sense diners, aficionat a l’esoterisme, la màgia i la fantasia, la natura, l’art i la bohèmia.”

Als 19 anys es va iniciar en la literatura freqüentant els ambients artístics i bohemis de Madrid. A la mort de Larra, José Zorrilla declama en la seva memòria un improvisat poema que li proporcionaria la profunda amistat d’EsproncedaHartzenbusch, i fet i fet el consagraria com a poeta de renom.

Va estar casat en dues ocasions. En el seu primer matrimoni, amb Matilde Railly, la infelicitat va marcar la seva vida i el seu caràcter. Quan enviduà es va casar amb Juana Pacheco. Va residir a París on va mantenir amistat amb Victor Hugo, Théophile Gautier i George Sand (1846). Va passar onze anys de la seva vida a Mèxic sota la protecció i mecenatge de l’emperador Maximilià i després amb el govern liberal (1854-66).

La seva obra més coneguda és la peça teatral Don Juan Tenorio.

Dues notes sobre aquest Tenorio:

== Aquesta versió de Don Juan Tenorio de José Zorrilla es presenta en format de radioteatre en viu, és interpretada, doncs, en directe davant del públic. És a dir, la veu, acompanyada pels efectes de so i la música, n’és la protagonista. Com si es tractés d’un assaig que prepara la funció que vindrà, els actors interpreten les parts més significatives de l’obra, quan reben la “visita” del mateix José Zorrilla, el qual explica la gènesi del Tenorio i comenta molt críticament els defectes que al seu parer conté la seva obra. Així mateix, assabentant-se que la funció es du a terme a Barcelona, explica l’estreta relació que, al llarg de la seva vida, va tenir amb la ciutat i amb Catalunya. Aquestes intervencions seves són dites segons les pròpies paraules de Zorrilla, tretes del seu recull de memòries Recuerdos del tiempo viejo.

== Tots els actors i les actrius que fan possible aquest Don Juan Tenorio són actors de doblatge, actors de veu, com se n’acostuma a dir també. Actors dels quals només coneixem les seves veus, però que hem escoltat incomptables vegades i reconeixem de seguida. Actors i actrius que sovint són infravalorats, a cops no reconeguts com a actors o catalogats com a actors menors, com a artistes d’un art interpretatiu menor: el doblatge. Però és mancat de fonament considerar que no dominen la interpretació actoral, si més no pel que fa a la interpretació oral, els recursos de la veu i l’expressivitat de la parla. Sense gaire dificultat podríem trobar molts d’aquests actors i actrius amb un nivell de prestació artística oral més alt que molts actors, diguem-ne, d’escenari.

 

Companyia i Producció executiva

______________________________________________________________________

Veus Humanes és un col·lectiu de professionals de la locució i el doblatge, la realització radiofònica, el muntatge musical, el disseny de so, el teatre i la dramatúrgia que han format un equip per a la creació i representació en viu d’espectacles de teatre i radioteatre, on la paraula i el so són els elements essencials.

www.veushumanes.cat

Premsa i comunicació Biel Cadilla